El capital o la vida

L’elegància dels nostres principis o l’avarícia dels seus beneficis

At-Versaris

Amaia Pérez Orozco, en el llibre Subversión feminista de la economía, editat per Traficantes de Sueños (2014), assenyala que la crisi ve de més enllà de 2007, que és molt més que l’esclat financer, i ho fa a través del paradigma que anomena conflicte capital-vida. L’autora afirma que l’objectiu principal del capitalisme, que no és un altre que l’acumulació de capital, és contrari a la reproducció i sostenibilitat de la vida i que cal parlar de crisi “quan els processos que regeneren la vida fan fallida o es posen en risc”.

Com apunta l’autora, el sistema socioeconòmic imperant no busca cobrir les necessitats bàsiques de la gent, sinó l’acumulació de capital, a través dels mercats, d’uns pocs subjectes privilegiats. És el que l’autora anomena subjecte BBVAh (‘blanco, burgués, varón, adulto y heterosexual’, en castellà). D’aquesta manera es jerarquitzen les vides, a aquelles persones que no són BBVAh, se’ns obliga a sostindre la vida d’aquests subjectes i, com a conseqüència, sostindre les nostres de manera precària.

A més a més, cal parlar de la importància que desenvolupa l’estat, o les diverses institucions supraestatals, en aquest procés. L’estat ha desenvolupat diverses funcions al llarg de la història, segons les exigències del procés d’acumulació. Mitjançant l’estat del benestar, “es va intentar fer callar el conflicte capital-vida, garantint certs nivells de benestar social per a tota la població”, ens diu l’economista. Ara, però, que l’esmentat procés no tolera ni es pot permetre aquests mínims ni de justícia social ni de democràcia, la maquinària estatal s’ha posicionat enèrgicament a favor dels mercats, en comptes de millorar les condicions de la gent en un context social de precarietat i pobresa. En paraules de l’autora: “l’impacte ferotge no és de la fallida en si, sinó de la resposta política que ataca les condicions de vida”. És el que alguns membres del Seminari d’Economia Crítica Taifa han batejat com a keynesianisme asimètric: el paper de l’estat s’ha convertit en socialitzar pèrdues i privatitzar guanys.En aquest context, en què la suposada crisi s’ha convertit en un procés de despossessió dels recursos de les classes populars, la reproducció de la vida, l’economia real, s’ha de seguir desenvolupant, ara més que mai, als espais privats, a les llars.

En aquest procés es manifesta de manera vertical (des de les decisions mercantils fins a l’espai domèstic) i acaba recaient sobretot a les esquenes dels subjectes més allunyats del perfil BBVAh, les dones ixen clarament més malparades que els homes.

Així, en aquesta situació precària i en un model heteropatriarcal en què les llars es caracteritzen per tindre un perfil de família nuclear, les dones s’han de fer càrrec, més que els homes, de feines invisibilitzades, més dures i no remunerades, fet que és possible gràcies “a la construcció de la identitat del sacrifici cap a la resta”, una ètica reaccionària de les cures, ja que “no va molt més enllà de la cura en els estrets marges de la família i que serveix per a fer callar el conflicte i garantir la pau social”, explica l’autora.

Finalment, i com a aspecte positiu i propositiu del llibre, Pérez dedica l’ultim capítol a la necessitat de caminar cap a polítiques basades en el decreixement ecofeminista. Apunta que tant el punt de partida com el d’arribada passa per la construcció d’un projecte en comú, que assumisca la precarietat de la vida per a poder resoldre els conflictes de manera col·lectiva i amb criteris d’interdependència, front a la idea masculinitzada de l’autosuficiència. Cal, a més, horitzontalitzar i desfeminitzar les tasques de reproducció, perquè –ens diu– “és en aquests espais de la no-política on s’amaga el conflicte capital-vida. Perquè despolititzar-los és la maniobra essencial perquè el conflicte no esclate. Perquè són els subjectes no hegemònics els que no caben en aquesta comprensió de la vida perversa que volem transformar”.

Ressenya inclosa en el nostre fanzine Política, amor i cures.