Llibres per a temps convulsos

No hi ha dubte que el curs 2017-2018 ha sigut un curs intens en termes polítics i, per tant, vitals. La maquinària de l’Estat ha demostrat reiteradament que està a la disposició d’aquells que avantposen el capital a la vida i ha reprimit durament totes aquelles manifestacions polítiques que s’oposen a l’acatament de la desfeta de les condicions dignes de viure, al que les feministes anomenen ‘la vida que mereix la pena ser viscuda’. Exemples n’hem tingut diversos: la violenta repressió de l’1 d’octubre, empresonaments, exilis…

Però, respostes també n’hem vist de tots els colors. El feminisme s’ha fet fort al carrer per a dir ‘Prou!’ al feminicidi continuat, contra les violències quotidianes que pateixen les dones pel simple fet de ser-ho. La comunitat del rap combatiu s’ha organitzat per a denunciar la persecució a aquells que, simplement, volen explicar el que passa al crit de ‘los borbones són unos ladrones’. Sí, en aquest Estat és més lliure qui genera les injustícies que qui les denuncia.

El carrer es reorganitza per a fer front a la repressió de l’Estat… i en això arriba un nou cicle electoral al País Valencià, que determinarà el nou curs polític. De fet, ja ho està fent. I en aquest context l’horta de València torna a ser novament amenaçada (ampliació de la V-21, ZAL, PAI Benimaclet) pel progrés i aquells que se’n beneficien. Sembla ser el conte de sempre…. Però no volem fer generalitzacions banals. Per això vam encetar el curs amb la publicació d’Al cor de la bèstia. Les limitacions dels govern del canvi, perquè volíem generar debats, més enllà de l’eslògan ‘tots els partits són iguals que el PP’ i analitzar quin recorregut podien tindre aquests nous governs, sempre amb el diàleg i la proposta. I en aquesta línia hem debatut arreu del País Valencià i també a Literal. Fira d’idees i llibres radicals a Barcelona (vídeo de l’entrevista/presentació:

http://www.elsetembre.cat/noticies/etiqueta/al+cor+de+la+b%C3%A8stia).

A més, com també ens estimem la terra i pensem que aquesta formulació ha de tindre uns fonaments pràctics, vam editar el llibre A mos redó. Cuinant la sobirania alimentària al País Valencià (+ informació: https://www.youtube.com/watchv=veJPRNJkL1c&list=PLz6eCT2_LPf85iy6EzeUvdMzLs70Cd5Oq), un receptari de cuina que va més enllà, ja que pretén ser una guia per a practicar la sobirania alimentària als barris i als pobles, a través de diverses eines (proposta de menús, inventari de productes, mapatge de recursos…). Amb A mos redó hem recorregut diverses comarques del País Valencià, i hem aprés molt. Hem intentat que la finalitat de les presentacions fora donar veu als col·lectius que fan possible la sobirania alimentària en cada territori, i el resultat ha sigut engrescador.

És per això que estem contentes. Caliu pretén ser un espai per a generar diàleg, anàlisis i construcció d’alternatives en comú i contínuament repensant-se, per la qual cosa apostem per les presentacions dels nostres llibres, per a donar a conéixer directament, amb el Caliu de la gent, allò que volem transmetre però, sobretot, per a carregar la motxilla de tots els sabers col·lectius que s’exposen en cada presentació.

El curs 2018-2019 es presenta apassionant. Immersos en el cicle electoral que, vulguem o no, influirà en el carrer i un carrer que serà novament posat a prova per l’Estat, ens calen forces, mobilització i organització. I també llibres per a instruir-nos, per a recordar d’on venim, què volem fer i amb qui. Des de Caliu seguirem amb molta il·lusió treballant en aquesta línia: recollint la veu d’aquells que no poden parlar, generant debat, assenyalant culpables i construint alternatives. Ens hi acompanyes?